Aparició de l' e-llibre i la seua repercusió en el concepte de biblioteca

Pensar en la biblioteca que volem per a Paiporta exigeix reflexionar sobre la producció i difusió de la cultura. I més ara, en un context de canvi accelerat en què el llibre –com qualsevol altre suport documental o cultural- ja ha arribat a l’estadi d’immaterialitat i pot estar substituït o complementat per documents electrònics.

Un esquema resumit de la creació, producció i difusió dels llibres fins arribar al lector –tal com són actualment, i amb les perspectives que s’obren amb les noves tecnologies-, podria representar-se així:

Resseguint les distintes línies de l’esquema i qüestionant-me les relacions que representen m’han sorgit els comentaris que segueixen.

COMENTARIS I QÜESTIONS

1.- L’aparició de l’e-llibre permet la desaparició de l’objecte físic llibre de paper, a canvi de disposar d’un nou objecte industrial que és el dispositiu lector de l’e-llibre.

2.- El disseny, fabricació i venda del lector d’e-llibres és una nova indústria i un nou camp de negoci que els distints grups editorials no estan disposats a perdre’s, i encara que els riscos són molt grans per la incertesa de l’evolució d’eixe mercat (volum de negoci, estàndards, etc. desconeguts), volen estar presents en el moment que s’accelere i cresca significativament.

3.- Sembla que durant (molt ?) temps hi conviuran les dues línies de producció de llibres: la tradicional en suport paper i l’electrònica (esta última amb línies de punts en l’esquema).

4.- Podria passar (si l’actual indústria ho permet) que apareguera una nova línia (en l’esquema, designada amb “e-“) de relació entre l’autor i el lector “en paral·lel” a l’actual línia editor-distribuïdor-llibreries. Sembla poc probable que hi haja dues línies independents, perquè qui ha arribat primer–la indústria tradicional en suport paper- té el privilegi d’estar ja (barreres d’entrada), perquè disposen dels drets de la majoria de les obres “d’actualitat”, perquè la inèrcia del negoci tardarà a adoptar els nous hàbits de consum amb el volum necessari per fer rendible el nou negoci, etc. etc.

4.1.- No estaria de més plantejar la viabilitat de la relació directa AUTOR – LECTOR, saltant-se tots els mecanismes d’intermediació (des d’agents literaris fins a llibreters). ¿Es que Internet no permet eixa relació directa? ¿És que la literatura i el pensament –la creació- només és viable si es torna una mercaderia massiva? ¿per què ...?

5.- En l’esquema tradicional (llibres en suport paper) hi ha passos dubtosament necessaris en l’actualitat que tenen reconeixement legal i segurament poc reconeixement lògic. Així, ens podem preguntar:

5.1.- Per què, tant lector com biblioteca han de passar per la llibreria (pagar un 20% més) quan res no impediria que anaren directament al distribuïdor?

5.2.- Es justifica en tots els casos eixe sobrecost que paguem al llibreter? ¿quin és el valor que afegeix el llibreter al producte?

6.- El que sembla més probable és que la línia de negoci “e-“ siga una divisió de les actuals empreses d’edició-distribució. Així, la indústria editora tradicional pot anar “digitalitzant” els fons propis i anar alimentant les filials “e-“. Al mateix temps, segons articles de premsa recents, les grans editorials sembla que no volen canviar l’statu quo actual (respectaran a distribuïdors i llibreters) venent els e-llibres a través de les llibreries (ja veurem si pensen igual quan el volum de negoci de l’e-llibre siga significatiu -ara no arriba ni a l’1 % del total del negoci editorial-).

7.- La desaparició de l’objecte físic “llibre” permetria qüestionar la funció tant de les llibreries com dels distribuïdors. Per a què necessitarien els editors cedir part del pastís a estos “intermediaris”? O afegeixen valor o es quedaran fora (o continuarem pagant els consumidors a canvi de ben poc).

8.- La biblioteca pública haurà de lliurar una batalla enorme per poder “prestar gratis” els e-llibres sense que editors, autors, distribuïdors i llibreters plantegen batalla a mort. Segurament l’establishment ja està treballant en l’articulació d’un cànon de préstec que pagarem via pressupost –en el millor dels casos- o directament l’usuari (seria molt gros !).

9.- La biblioteca pública podrà mantindre les 2 línies de préstec (paper i “e-“), però la seua substància essencial ja no hauria de ser posar a l’abast la informació-cultura, (es podria fer per altres vies: les obres clàssiques –sense drets de còpia- les posaran a l’abast les distintes fundacions, i la resta podrien obrir-se línies competitives amb la biblioteca pública). Arriba l’hora de la biblioteca pública de valor afegit. La fins aleshores dificultosa a casa nostra definició de la “visió” de la biblioteca -com volem que siga en el futur- és primordial per encarar el paper d’una institució que ha de tindre sentit en un entorn de canvi accelerat. No paga la pena tindre una biblioteca-dipòsit només.

10.- Parlar d’usuari de bilbioteca pública municipal és molt més que parlar de lector (encara que s’entenga “lector” en el sentit més ample possible). I ací entra la vesant d’usuari-ciutadà (amb drets i deures), amb tota la càrrega política que comporta. I d’ací la comissió i les aparents bajanades que ens estem plantejant.

11.- Us convide a seguir amb les reflexions VOSALTRES mateixos ...

Quan ja sembla que la resolució dels problemes materials (disposar d’instal·lacions adequades) està degudament orientada, no es pot ajornar més la discussió àmplia –que parle tot aquell qui tinga alguna cosa a dir !!-, franca i seriosa d’este tipus de qüestions.

Sense elles, ni la Comissió Probiblioteca tindrà cap sentit ni donarà cap fruit, ni -el que és realment important- tindrem mai una biblioteca que servisca este poble.

Paco Ferriols
Col·lectiu NODE